L’UJI aposta per lluitar contra la plaga de l’aranya roja amb alternatives biològiques de menor toxicitat que els pesticides

639

Científics dels grups de recerca Metabolic Integration and Cell Signaling (MICS) i Gestió Integrada de Plagues Agrícoles de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) aposten per lluitar contra la plaga de l’aranya roja amb alternatives biològiques de menor toxicitat que els pesticides. Les conclusions de la revisió bibliogràfica liderada pels dos directors de grup, el professor Víctor Flors i el catedràtic Josep Jaques, respectivament, s’acaben de publicar en la revista International Journal of Molecular Sciences.

L’investigador Víctor Flors assegura que en aquest treball es realitza una transició des d’aspectes més aplicats sobre el tractament d’aquesta plaga i el coneixement de camp «cap a perspectives més moleculars i la resposta immune de les plantes» gràcies a la col·laboració que mantenen els dos grups de recerca, pertanyents al Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural de l’UJI.

Una de les raons de l’avanç de l’aranya roja està relacionat amb un model de selecció de varietats conreades —per exemple, en cítrics i en tomaca— que han prioritzat «l’aspecte vistós i atractiu per als consumidors, però són més vulnerables a l’atac de plagues i malalties», apunta Flors, professor de Fisiologia Vegetal.
Per la seua banda, el catedràtic de Producció Vegetal Josep Jaques afegeix que la generalització de l’ús de plaguicides per a solucionar els problemes de plagues i malalties «tampoc ha ajudat al fet que la resistència a aquests enemics de les plantes haja rebut major interès. Per això, en moltes ocasions disposem de cultius addictes als plaguicides». «Aquesta situació caldria revertir-la perquè les plantes conreades disposen d’un arsenal propi de defenses amb què protegir-se per si mateixes, produint aliments més saludables, sense haver de renunciar a les seues característiques organolèpticas», conclou l’especialista en entomologia.

TECNOLOGIES MÉS SOSTENIBLES

En el cas de l’aranya roja, els científics de l’UJI argumenten que tradicionalment s’ha posat el focus d’atenció en la plaga. No obstant això, atesa la complexitat de la seua gestió, en paraules dels professors, «són necessàries noves eines i punts de vista per a dur a terme un control integral de plagues, que inclouen tant l’estudi de l’aranya roja, com la immunitat de la planta i l’atracció mitjançant compostos volàtils de possibles enemics naturals de l’aranya roja que l’eliminen del cultiu d’interès».

Els dos grups de recerca han estudiat conjuntament els patrons de cítrics resistents a la plaga de l’aranya roja amb l’objectiu de posar aquest coneixement «a la disposició de les empreses per a desenvolupar tecnologies més amigables amb el medi ambient i més sostenibles», expliquen.

La plaga de l’aranya roja Tetranychus urticae té una incidència mundial en espècies vegetals d’interès agroalimentari i ornamental. Estudis recents ha derivat en la seqüenciació del genoma d’aquest àcar, desenvolupada a través del projecte Genomite.

El treball publicat per l’UJI en International Journal of Molecular Sciences ha analitzat tots els mètodes de control biològic tenint en compte dos punts de vista; en primer lloc, el del mateix àcar, a través de la possibilitat de l’ús de depredadors naturals de l’aranya. «D’aquesta manera, evitem l’ús de pesticides o acaricides que no són eficaços davant d’aquesta plaga i a més poden ser perjudicials per al medi ambient i la biodiversitat», explica la investigadora Victoria Pastor.

En segon terme, s’ha abordat la perspectiva de la planta, mitjançant un adequat condicionament del sistema immune, de les seues defenses constitutives i induïbles per a defensar-se de l’atac de l’aranya roja. «Aquestes defenses poden traduir-se en la reducció de l’abundància de l’aranya o bé a incrementar la tolerància de la planta al dany mecànic causat per aquest àcar», agrega Pastor, membre del grup MICS.

Les línies d’investigació del grup de recerca de Gestió Integrada de Plagues Agrícoles, dirigit per Josep Jaques, se centren en l’estudi d’insectes i àcars d’importància agrícola, la seua biologia, ecologia, mètodes de mostreig i llindars, la seua gestió integrada amb especial èmfasi en el control biològic, i l’anàlisi de risc fitosanitari. Josep Jaques compta amb 3.155 cites i un índex h de 29 (Scopus). És expert del panell de sanitat vegetal de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), membre del Comitè Executiu de l’Organització Internacional per a la Lluita Biològica (IOBC-Global), coordinador de la Comissió de la IOBC per a l’harmonització d’agents de control biològic (CHIBCA) i editor associat de la revista científica BioControl.
Per la seua banda, el grup de recerca Metabolic Integration and Cell Signaling de l’UJI està liderat pel professor Víctor Flors. Els seus estudis bàsics aborden el sistema immune de plantes i de les reaccions de defensa induïda davant de patògens i artròpodes. A més, desenvolupen des de fa anys tècniques d’anàlisi massiva de metabòlits secundaris que intervenen en respostes de priming o condicionament dels vegetals com un sistema adaptatiu d’immunitat innata. Flors compta amb 4.032 citacions, més de setanta publicacions i un índex h de 28 (Scopus). És revisor de publicacions científiques com Nature Chemical Biology, Plant Physiology o New Phytologist, entre altres, i coordinador del Grup de Resistència Induïda de la International Organisation for Biological and Integrated Control (IOBC).

COMPARTIR