València entrega els premis i distincions a persones e institucions pel 9 d’Octubre

453

«Són persones i entitats que han treballat perquè esta ciutat avance i millore. Amb les seues aportacions individuals i col·lectives, han contribuït a projectar una imatge de la ciutat lligada a l’art, la cultura, l’acció social solidària, l’esport, l’activitat econòmica i el bon govern», ha afirmat l’alcalde de València, Joan Ribó, en referir-se a Empar Puchades, Carmen Alborch, Manuel Casanova, València CF, València Acull i Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, destinataris dels honors i distincions concedits enguany per l’ajuntament de València i entregats en una cerimònia amb la qual arranquen els actes i celebracions amb motiu de la festivitat del 9 d’Octubre.

Amb estes distincions: dos nomenaments de Fills Adoptius i quatre Medalles d’Or de la Ciutat «València es reivindica com a ciutat acollidora, plural, innovadora i creativa. Una ciutat de valors, amb noms propis com els que protagonitzen hui aquesta cerimònia», ha assenyalat Ribó en la seua felicitació als guardonats (Carmen Alborch i Manuel Casanova a títol pòstum) i als seus familiars, i els ha agraït – en nom propi i en el dels valencians i valencianes- la seua valuosa aportació al «esforç de València per a progressar, per a ser una ciutat oberta on ens sentim orgullosos i orgulloses de viure, una ciutat solidària que es preocupa i atén els qui més ho necessiten, una ciutat que es mobilitza per a preservar el patrimoni natural i el planeta en temps d’emergència climàtica».

Amb anterioritat a la intervenció de Joan Ribó ha pres la paraula la regidora de recursos culturals, Glòria Tello, que ha destacat que «València és una ciutat on la diversitat ens enriquix i es treballa pel progrés i el benestar de les persones que viuen en ella». Seguidament s’ha donat lectura a l’acta de concessió de cadascuna de les distincions, que en el cas de les dues atorgades a títol pòstum han sigut recollides per Miguel Alborch Bataller, germà major de Carmen Alborch, i Manuel Casanova Llorens, fill de Manuel Casanova Safont. Empar Puchades ha recollit el seu nomenament com a Filla Predilecta, mentre que Anil Murthy ha rebut la Medalla d’Or concedida al València CF; Begoña Llabata, com a presidenta de l’entitat, l’atorgada a València Acull i Manuel Muñoz, com a president, la Medalla d’Or a la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles.

EMPAR PUCHADES

A continuació, l’alcalde de la ciutat ha glossat succintament les trajectòries i els mèrits dels distingits. D’Empar Puchades, Filla Predilecta, ha destacat, entre altres coses, que «ha mantingut durant tota la seua vida un indestructible vincle amb l’horta a través del poble de Castellar-L’Oliveral, l’associació de veïns del qual continua presidint esta lluitadora imprescindible que destaca pel seu compromís i la ferma defensa de les seues conviccions». Ha afegit que el seu nomenament com a Filla Predilecta «arriba en un moment en què el planeta està amenaçat, en què és imprescindible protegir el nostre patrimoni natural davant conseqüències irreversibles. Un moment en què són necessaris esforços i exemples com el que ella sempre ha sabut donar a València».

MANUEL CASANOVA

De Manuel Casanova, Fill Predilecte a títol pòstum, ha ressaltat la seua passió per València i per la mar, a més de la seua condició de «col•laborador necessari» perquè la celebració de la 32 edició de la Copa Amèrica de Vela recalés a la nostra ciutat. «Ho va fer des de la convicció que València compta amb el millor camp de regates del món per a acollir un esdeveniment esportiu de projecció internacional i que va revitalitzar la Marina de València, un espai obert a la mar que ha guanyat la ciutat i que s’ha transformat amb iniciatives que van més enllà de la nàutica, lligades a l’oci, a l’esport, a la innovació, en les noves tecnologies, a l’art i a un impuls com a referent mundial en un assumpte tan important com l’alimentació sostenible».

CARMEN ALBORCH

També ha sigut a títol pòstum la concessió de la Medalla d’Or a Carmen Alborch, «una dona excepcional que durant quatre anys es va asseure en este hemicicle on hui reconeixem els nostres millors conciutadans i conciutadanes. Una dona moderna, valenta i entregada a totes les causes en què va creure, i que va formar part de l’Ajuntament de València entre 2007 i 2011». En glossar la seua vida i la seua obra, Joan Ribó ha afirmat que «Carmen va saber ser ministra, senadora, diputada, directora general, regidora i cap de l’oposició municipal, professora, degana, galerista, directora de l’IVAM, i sempre va deixar darrere seu un rastre de cordialitat i lucidesa, unes formes amables i pròximes que mai va perdre perquè la seua cordialitat en el tracte s’imposava per damunt de tot». Igualment ha assenyalat el seu compromís amb el poble valencià i amb la lluita feminista per la igualtat. «La Medalla d’Or és un reconeixement per la seua contribució a la cultura i a la millora de les condicions de vida de les persones, per la seua dedicació institucional, per la seua aportació acadèmica, pel seu activisme en defensa dels drets i llibertats de la ciutadania, de manera especial a través de la lluita feminista».

VALÈNCIA CLUB DE FUTBOL

En referir-se al València CF, distingit amb la Medalla d’Or, Ribó ha recordat la «nit màgica del 25 de maig de 2019», quan milers de valencians van eixir al carrer després que «l’equip que porta el nom de la ciutat i que la representa a tot el món des de fa un segle, el València Club de Futbol, es proclamés guanyador de la Copa del Rei de Futbol. Eixa va ser l’enèsima demostració de la identificació d’esta ciutat amb el Valencia CF, l’equip que porta el seu nom». L’alcalde s’ha referit als èxits esportius del club fundat el 18 de març de 1919, però també a la seua condició de «element cohesionador i de referència de la ciutat i com a representant de l’ambició d’esta ciutat en l’aspecte esportiu, una entitat que a més compta amb 14 equips en diferents categories, amb un pes creixent i imparable del futbol femení, i 307 llicències federatives».

VALÈNCIA ACULL

De l’associació València Acull, ha ressaltat Joan Ribó, alcalde de València que «el mateix nom d’esta entitat definix els valors que ara caracteritzen València, una ciutat acollidora, solidària, inclusiva. Més enllà de l’origen, del color de la pell o la llengua, a València volem viure en igualtat de drets». Ha afegit que l’entitat guardonada du més de trenta anys centrada especialment a promoure la plena integració i participació de la ciutadania immigrant en la societat valenciana, en una ciutat amb uns 800.000 habitants, dels quals 108.000 aproximadament són persones immigrants. «Associacions com València Acull són aliats necessaris per a teixir una xarxa d’ajuda que no deixa caure a ningú, un sistema d’atenció que garantix una vida digna i plena. L’acció social que desenvolupa esta organització especialitzada en atenció a la població immigrant és un exemple de compromís».

REIAL ACADÈMIA DE BELLES ARTS DE SANT CARLES

De la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles, una entitat que compleix 250 anys al servei de la cultura i l’art valencians, distingida amb la Medalla d’Or, ha destacat la seua «constant, intensa i molt diversa presència en la vida cultural valenciana», per a afegir que «hui rep una distinció, la Medalla d’Or de la Ciutat de València, que sens dubte serà un estímul perquè continue complint les seues funcions des de la fidelitat als seus principis fundacionals, però amb una renovada vocació de servici i una ferma voluntat de contribuir a facilitar l’accés de tots i totes a la cultura i l’art».

Ha sigut precisament el president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Manuel Muñoz, qui ha intervingut en nom de tots i totes les persones i entitats guardonades per a agrair este reconeixement públic que, a través dels seus representants a l’Ajuntament de València, els fa la ciutat. Muñoz ha afirmat que «València és una ciutat amb una gran seguretat en si mateixa i un sòlid imaginari col•lectiu natural, fonamentat en la integració, des del segle XV, d’elements en aparença aliens, que necessita amb què enfortir els seus signes identitataris».

Ha ressaltat també que a la València de hui «tenim un gran coneixement de la nostra raó de ser després d’haver-nos desenvolupat com a urbs culta, utòpica i emergent. «Una ciutat oberta a maneres diferents d’entendre el món on conviuen dues llengües que les considerem igualment volgudes».

COMPARTIR